1900
L’1 de gener de 1900 neix a la plaça de l’Oli de la ciutat de Girona Francisco de Asís Javier Cugat Mingall de Bru i Deulofeu, conegut com a Xavier Cugat i Mingall. Fill d’una costurera gironina i d’un republicà acusat de revolucionari per les autoritats, ha estat el músic i artista gironí més universal de tots els temps, un artista polifacètic i versàtil que, en primer lloc, es va dedicar a la música com a violinista i compositor, per seguir com a director d’orquestra i de cinema, caricaturista i actor. Conegut com el Rei de la Rumba, per donar a conèixer els ritmes llatins als Estats Units, essent el primer a introduir-los a les produccions cinematogràfiques de Hollywood.
1905-1920
L’any 1905 la seva família emigra a Mèxic, però s’aturen a l’Havana degut a que el pare del Cugat coneix un català de Lloret de Mar durant el viatge que li ofereix treball”. Amb 11 anys entra a formar part de l’Orquestra Sinfònica de l’Havana on coneix al gran tenor Enrico Caruso, que queda meravellat de com aquell nen, Xavier Cugat, toca el violí. Més endavant, coneixeria al pianista Agustín Boryuno, amb qui es trasllada a Los Ángeles per fundar un duet musical. Allà es va casar amb la primera de les cinc esposes que va tenir: Rita Muntaner. Amb la cantant i vocalista va tenir una efímera relació, però que esdevindria un canvi significatiu en la seva trajectòria professional.
1920-1930
A principis del 1920, després de separar-se de Muntaner i de dos anys de parèntesi a Berlín perfeccionant el seu talent musical, Cugat va decidir deixar de banda el violí per posar el punt de mira en la música popular llatina i cubana i en fer ballar el públic delectant-lo amb ritmes tropicals. En aquest sentit, l’any 1929 va crear Los Gigolós, un orquestra de tangos que va gaudir d’una gran popularitat amb el hit Estrellita. Amb aquesta formació va inaugurar el Coconut Groove, un prestigiós night club a Los Ángeles.
Un tret característic de Cugie era la passió que tenia pels diminuts chihuahuas, ja que nombroses vegades actuava amb un exemplar a les mans i, inclús, havia arribat a fer negocis mitjançant la cria d’aquests petits gossos. L’artista gironí també va destacar pel seu talent a l’hora de dibuixar. Durant un temps va treballar a Los Ángeles Times com a caricaturista i dibuixant tires còmiques, plasmant la seva ironia a l’entorn plàstic.
1930-1950
Cugat va ser el primer a participar en la banda sonora de les primeres pel·lícules amb so. A la dècada dels 30 va començar la seva aparició en films com Mexicana, i en diversos films de Hollywood com Luces de la Ciudad de Chaplin (1931), Escuela de Sirenas (1944) sempre com a director de música rítmica, demostrant les seves aptituds musicals.
A la mateixa dècada, va portar la seva orquestra a Nova York per a la inauguració del nou hotel Waldorf Astoria, per més endavant esdevenir-ne l’agrupació resident durant 15 anys mentre ho combinava amb actuacions a les emissores de ràdio. Destaca la pel·lícula Week-end at the Waldorf Astoria, amb les interpretacions de Lana Turner, Ginger Rogers, Van Johnson i Walter Pidgeon. Entre les seves exclusives amistats, s’hi trobaven Al Capone o Louis B. Miller, propietari de la productora Metro Goldwyn Mayer, amb qui participaria en una desena de films com el clàssic La hija de Neptuno (1949), amb Esther Williams.
Cugat ja era considerat una de les icones de la nit, i emplenava les pistes de ball d’estrelles del cinema com Frank Sinatra, Rita Hayworth o Greta Garbo. Al 1940 va gravar la cançó Perfidia amb el cantat Miguelito Valdés, un tema que va tenir un èxit clamorós essent un clàssic de l’època. La seva música oscil·lava seguint les tendències musicals del moment, i va difondre els ritmes de la conga, el Cha cha cha, el mambo o el twist.
1950-1970
En la dècada dels 50, Cugat es va decantar per introduir els ritmes provinents de Brasil, coincidint amb l’aparició de la cantant Carmen Miranda. El 1957 Cugat va tenir el seu propi programa de televisió. Més endavant, la seva quarta esposa, Abbe Lane, es convertiria en la vocalista de l’orquestra, acumulant 15 anys d’èxits professionals. A la dècada dels 60 és reconegut amb dues estrelles al Passeig de la Fama de Hollywood per la seva trajectòria en els mons de la música i el cinema.
1970-1990
Al 1978 i arran d’un problema de salut, Xavier Cugat es va jubilar de la música i es traslladà a Barcelona per passar els darrers anys de la seva vida a l’hotel Ritz. Amb Joan Planas, el seu darrer mànager, va experimentar l’última experiència professional amb la creació de Xavier Cugat and his Orchestra l’any 1983, de la qual la columna vertebral era l’Orquestra Caravana que actuava cada dilluns al programa Directo en la noche sota la direcció de Josep Bou. Després de la seva estrena a la Sala Imperator de Barcelona, va iniciar gires arreu i acumular actuacions a la televisió.
L’any 1986 presentà en exclusiva mundial la cantant Nina, el seu darrer descobriment artístic, al programa 1,2,3… responde otra vez, de Chicho Ibáñez.
1990
El 27 d’octubre de 1990 Cugat va morir a la capital catalana als 90 anys d’edat, i va ser enterrat a Girona. El mateix any del seu traspàs, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi, la més alta condecoració catalana.
El 1993 L’Associació Amics dels Gegants de Girona li va retre un homenatge convertint-lo en gegant i concedint-li l’Ordre de l’Oli, el nom de la plaça de Girona en la qual va néixer el cèlebre Cugat.
Xavier Cugat ens deixa un llegat artístic inesborrable i d’un valor incalculable, amb la participació en 21 de pel·lícules, la gravació de desenes de discos i incomptables actuacions en televisió i ràdio.
El fons de Xavier Cugat es troba emmagatzemat a la Biblioteca de Catalunya, amb vàries aportacions fetes pel seu editor i amics. Joan Planas, el seu darrer mànager, ostenta un important llegat de Cugat fruit dels 6 anys de management. A més a més, va ser un autèntic home de negocis i promotor d’una gran quantitat de projectes empresarials.
